Avui el pare s'ha llevat d'hora ( i dic el pare perquè un dels avantatges de l'autocaravana és que et pots quedar dormint mentre els altres condueixen) i hem marxat de Denali. Hem passat aquí tres dies molt bons on, tot i algunes estones de pluja hem vist molts animals. El més preocupant de marxar d'aquí no és deixar de veure animals no, sinó que això significa que a la nostre aventura se li acaven els dies. Ja hem començat a baixar cap a Anchorage, i els pitjors temors es començen a fer realitat. Però no està tot perdut nois, encara ens queden 4 dies que podem aprofitar. Hem fet força tros i a més a més a plogut força (la previsió de la setmana no pinta gaire bé) i per això no hem parat gaire. M'ha agradat molt quan hem parat en una vella mina d'or abandonada. Després d'esgotar la veta els miners van abandonar el poble i totes les instalacions que allí s'han quedat, assetgades pel vent i la pluja, fins els nostres dies. Per fer-vos-en una idea només us heu d'imaginar el típic poblat miner de fusta de les pelis de l'oeste. A la tarda, com que encara plovia, hem decidit arribar-nos fins a Palmer, on hem recarregat de provisions i on hem passat la nit.
Dia 18
viernes, 19 de agosto de 2011
Avui el pare s'ha llevat d'hora ( i dic el pare perquè un dels avantatges de l'autocaravana és que et pots quedar dormint mentre els altres condueixen) i hem marxat de Denali. Hem passat aquí tres dies molt bons on, tot i algunes estones de pluja hem vist molts animals. El més preocupant de marxar d'aquí no és deixar de veure animals no, sinó que això significa que a la nostre aventura se li acaven els dies. Ja hem començat a baixar cap a Anchorage, i els pitjors temors es començen a fer realitat. Però no està tot perdut nois, encara ens queden 4 dies que podem aprofitar. Hem fet força tros i a més a més a plogut força (la previsió de la setmana no pinta gaire bé) i per això no hem parat gaire. M'ha agradat molt quan hem parat en una vella mina d'or abandonada. Després d'esgotar la veta els miners van abandonar el poble i totes les instalacions que allí s'han quedat, assetgades pel vent i la pluja, fins els nostres dies. Per fer-vos-en una idea només us heu d'imaginar el típic poblat miner de fusta de les pelis de l'oeste. A la tarda, com que encara plovia, hem decidit arribar-nos fins a Palmer, on hem recarregat de provisions i on hem passat la nit.
Publicado por
Albert
en
11:38
Enviar por correo electrónico
Escribe un blog
Compartir en X
Compartir con Facebook
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

4 comentarios:
Realment el poble sembla tret de un "western". No heu dedicat ni deu minuts a buscar or a la mina?
Hola família, tranquils que 4 dies encara poden donar per molt.
Nosaltres com a fans de la barbacoa, sentim no haver pogut disfrutar d'aquesta foto, però ho entenem, a nosaltres el temps també ens acompanya a estones.
Per cert, t'has menjat els bolets? hores d'ara ja deus tenir un estomag a prova de bomba.
a disfrutar del que queda
Bones family,
Gaudiu dels dies fresquets que us fa per aquí, que ja us arribarà...la rostidora.
De cara a properes aventures,el pare,també podrà dormir durant els viatges,doncs l'hereu ja tindrà carnet,no?.
Agustí i Pepita.
Acabeu de disfrutar-ho! Una abraçada des de la fregidora de Manresa.
Publicar un comentario