Dia 16

Avui hem fet una de les excursions dins del Denali National Park, que només es pot visitar amb un dels autobusos que hi ha dins del parc.
Es tracta d'escollir l'opció desitjada, i a les 7 del matí ja ens teniu dins de l'autobus verd en direcció al centre d'interpretació d'Eielson, a 66 milles de l'entrada del parc (amb cotxe propi només és pot fer fins la milla 15).
Per variar , ja plovia i això ha fet que els vidres del "carrimato" (autobus rònec amb finestres que no tanquen) s'omplissin de fang força depressa, però malgrat tot, encara hem pogut veure, baixant les finestres, uns "moose" i alguns caribus, abans de la primera parada, on s'aprofita, entre d'altres coses, per netejar els vidres.
Altra cop al carrimato, i més enllà una guineu i un ós grizzli, però força llunyà.
Total, poca cosa, i a sobre plovent fins arribar al lloc, amb segona parada inclosa, sobre 2/4 de 12 (podriem dir que lo més proper i semblant a un ós era el conductor del carrimato, que déu n'hi do...).
Com que no som pas dels que tenim pressa, ens hem quedat una estona al centre Eielson, i el temps ha començat a canviar, i això ens ha permés començar a gaudir del paissatge, tot i que no hem pogut veure el McKinley, que sobrepassa els 5000m.
Però també ha canviat la nostra sort, doncs poc després ha apregut un grizzli un troç més enllà del centre on ens trobavem.
I poc després de pujar de nou a un altre carrimato (amb conductora) i sortir, ens hem trobat, tan panxo, l'ós de la fotografia, que ens ha delectat amb unes quantes revolcades i una bona estona d'observació.
Més endavant, un llop, també relativament a prop, i tornant encara 3 moose i un parell de caribus ben banyuts.
Al final ha valgut la pena (sort de quedar-nos una estona) i també hem pogut veure els pics del Mckinley (en té dos, el nord i el sud).
Al final hem arribat a l'inici a 2/4 de 6 tocades, que ja està be.
Però com que els reis de l'ordinador volien connectar-se una estona i als veterans ens feia mal l'esquena de tanta estona d'autobús, amb la Carme hem anat a caminar fins on vàrem veure els troncs rosegats pels castors, on hem trobat un parell de venerables joves anciants , armats amb unes màquines de fotografiar impressionants que estaven esperant la segona onada de castors, ja que la primera ja l'havien retratat magnificament, i ens han explicat on hi havia el niu.
I nosaltres cap a baix al llac, on encar hem trobat 2 "professionals" més, vestits de negre, amb unes màquines que deuen valer més que el nostre cotxe, disparant sense para sobre uns quants castors que, sorprenentment es deixaven retratar, segurament conscients que sortiran en algun National Geographic. Impressionant. Us deixem amb una foto d'un d'aquest rosegadors sopant tan tranquil a dues passes davant nostre.