Després de travessar l'Isabel Pass amb un dia radiant i poder fer unes fotos magnifiques, hem dormit en un campground anomenat Fielding Lake, al costat d'un llac on l'Albert va fer una temptativa de pescar una truita (sense èxit)
Doncs bé, a la nit ha canviat el temps i ha plogut gairebé tota la nit, i pel matí , com sovint, havia nevat a les muntanyes del davant.
Malgrat tot , hem refet el camí fins a Paxson, ja amb un temps més dolent i vistes reduïdes, per començar a fer la Denali Highway, de 135 milles, gairebé totes sense asfaltar (i algun tros força dolent) que travessa zones de bosc i matolls que representen el paissatge que diriem típic d'Alaska i on està permesa la caça de tot tipus d'animals.
Hem vist una trentena de caribús que suposem que tenen els dies comptats perquè els caçadors es desplacen amb quads per tot el territori empaitant-los fins que els cacen. De fet quan després de botar degut al camí, hem arribat al campground a la milla 104 (ho dic perquè us feu una idea del fart de fer milles a una velocitat mínima) hem trobat la parada (Isabel no llegeixis...) dels caçadors amb 2 caps de caribus i un que l'estaven escorxant ...
Be aquí tambe cacem porcs senglars.
Benvolguts seguidors, us he d'anunciar la renuncia absoluta a fer cap barbacoa. Malgrat que ahir va fer un sol espatarrant i vaig poder posar-me pantalons curts, feia un ventent que m'hauria glaçat les hamburgueses de salmó que vàrem comprar l'altre dia, i les perspectives del temps són més que dolentes. Haurà de ser a Vic si voleu veure alguna barbacoa...
-Missatge per a Mr. Wells and family. El cap calb de casa vol fer els seguents aclariments :
Les bald eagles s'anomenen així pel contrast del plumatge; segur que fan servir un bon "crecepelo", però encara no l'he trobat. El pescador representa "la dura tasca" dels alaskenys al mar. La foto de la canonada te la dediquem ja que porta el petroli dels "wells" del nord fins a les refineries i ports del sud.
-Rat i Jordi: que tingeu molt bon viatge i ho farem al revés , o sigui que us seguirem primer des d'aquí i després des de casa. Val a dir que els ianquis no són tan dolents com sembla, però tampoc destaquen per la seva amabilitat i alegria vers els turistes ,almenys els ianquis d'Alaska, però com que viuen en un pais tan gran, no us els trobareu tampoc en massa, i menys a partir d'aquetes dates, que ja han començat el cole , al menys per aquests verals, i sembla ja la tardor nostra. Molta sort i prepareu $$$ ja que encara que el dolar estigui baix, no es moquen pas amb mitja màniga...
I a tots els que llegiu però no feu cap comentari, animar-vos a que ho feu, ja que s'agraeix molt des de la distància
Hecho en falta también algún comentario de los seguidores del blog que me consta que están comprobando si nos perdemos por algún glaciar o pescamos algún salmón. Animaros
Joan
2 comentarios:
Pel que sembla heu entrat en un territori salvatge i dur, amb caçadors escorxant caribús,camins sense asfaltar, oleoductes,........ on una barbacoa queda fora de lloc, però una foto amb pantalons curts no ens la podeu escatimar !!!.
Bé, dir-vos que us agraeixo que anem mantenint aquests blogs any rere any. No deixeu de fer-ho. Us he anat seguint des de l’anonimat i, confesso que soc fan dels vostres viatges. Cada any us supereu i jo, mentrestant, us vaig seguint l’estela en destinacions. Si aquest any he estat a Canada, l’any que ve Australia, no??
Publicar un comentario